Aficionats d’exquisit paladar

Tinc sentiments acumulats des de fa temps i després del partit de Sevilla, llegint i escoltant comentaris vaig rebentar.

 

Definitivament em dóna la sensació de què som una afició dividida des de fa aproximadament, un any cap ací.
Després d’assolir el desitjat ascens fa 3 anys, l’equip ha anat aconseguint objectius que potser pensàvem que tardaríem un poc més en arribar. I clar, u sempre aspira a millorar temporada a temporada i pel moment enguany ho estem fent respecte als dos últims anys.
Reconec que allà pel novembre hi havien alguns partits en els quals l’equip m’oferia dubtes i després vam començar a encadenar bons resultats i una espectacular ratxa -llevat que vam tirar al fem la Copa-. Fa 2 jornades vam ensopegar mesos després i a Sevilla ho vam tornar a fer amb un partit boig i amb una defensa que no va tindre el seu millor dia.

 

I ara és quan ve el “conflicte”. L’ésser humà té adquirit d’una manera innata, buscar culpables quan algú ha fet alguna cosa que li repercuteix negativament. Alguns es van encarregar d’assenyalar a alguns jugadors de la derrota en Sevilla, i tenen raó. El problema ve quan des del meu punt de vista, se senyala al culpable/s amb una forma desmesurada. Entenc que en acabar un partit diguem en calent alguns comentaris desenfrenats, el que passa és que hi ha un sector, vull pensar, minoritari, que carrega amb molta demagògia a la mínima quan tenim una derrota no només en acabar el partit, sinó que ho pensa de continu. Ho té dins l’estómac i no sé quina és la raó.

 

Marcelino després del partit de las Palmas es va queixar de què hi haguera alguns xiulets en moments puntuals a certs jugadors. Sóc dels que pensa que es va equivocar en aquestes declaracions. L’entrenador no hauria de donar més importància aaquesta gent que va xiular perquè van ser “4 gats” i el que fa és donar massa protagonisme als pocs que van xiular. Però al final encara hauré de donar-li la raó després de llegir tants comentaris derrotistes, dramàtics i fóra de lloc.

 

Juny de 2013. Encara no fa 3 anys i pareix que aquell infern en Segona haja sigut fa molt més. Encara recorde el patiment en desplaçaments a Elx, Huesca, Girona, Valdebebas, Miranda, Múrcia, etc. No voldria tocar aquell patiment mai més i com a groguet em sent afortunat d’estar on estem. Alguns açò no ho entenen, creuen que no som ambiciosos i que vivim en un conformisme constant. No tenen ni idea. Es pot ser ambiciós i mirar d’on venim a la vegada. No llegisc alguns quan guanyem perquè callen, no tenen res a criticar. En canvi si que els llegisc quan perdem. Estan a l’aguait, estan esperant el moment. Com aficionats hem de saber aplaudir l’equip quan guanya i també hem de ser crítics quan perd. Sempre i quan la mesura siga equilibrada, cosa que en un sector no ocorre.

 

Sincerament, després del Pizjuán i en altres moments de la temporada que hem perdut, em fa més mal llegir i escoltar a eixa gent que la pròpia derrota. En vegada d’unir-nos, de recolzar-nos els uns els altres en derrotes dures com la de Sevilla, hi ha dos bandos que es tiren fem. La plantilla i el cos tècnic no ho mereixen, més encara amb el TEMPORADÓN que estem realitzant. Si senyors, temporadón, siguem quarts, cinquens.

 

I després del cabreig de la derrota és moment d’alçar el cap i creure amb ells perquè crec que en alguns moments d’esta temporada no estem o no hem estat a l’altura del que estan oferint. Dijous passarem de ronda en Europa League o no (QUE SI COLLONS, QUE PASSAREM!), però siga el que siga, diumenge m’agafaré la bufanda i me n’aniré al Madrigal amb el mateix orgull que sempre a animar al meu equip ho faça bé o malament, tinga 53 punts o 26.

 

Sabeu perquè, en part, vam pujar a Primera fa 3 anys? Perquè una afició va lluitar per un objectiu comú sense diferències, sense discrepàncies. I l’objectiu es va aconseguir. Trobe a faltar aquesta unió, aquest nexe, que des de fa un temps s’ha perdut a El Madrigal, sense cap raó aparent.

 

La plantilla està unida, és una pinya. L’afició a dia de hui, no. Si aconseguim aquesta unió, no tinc cap mena de dubte que els nostres somnis estaran més a prop.

 

Un abonat groguet #SempreEndavant

 

 

Comenta esta noticia:

Comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *